El Lindy Hop es un estil de ball popularitzat a Nova York per ballarins afroamericans en una sala de ball anomenada Savoy Ballroom.

A mitjans de la dècada de 1920 els ballarins del Savoy ballaven el Charleston, incorporant-hi elements com el Black Bottom, el Texas Tommy i el Catewalk. El Lindy Hop va néixer quan aparegueren les posicions obertes intercalades amb les tancades. A aquesta obertura de posició se la denomina Swing Out.

El nom de Lindy Hop prové d´una anècdota succeïda al Savoy durant un concurs de ball en conmemoració a Charles Lindbergh. “Lindy” era el seu diminutiu i va dur a terme el primer vol a través de l´oceà Atlàntic. “Hop” feia referència al bot d´una costa a l´altra de l´oceà.

Durant els anys 30 i 40 el Lindy Hop es va extendre per tot Estats Units, la revista Life del 23 d´agost de 1943 ho declaraba com a ball nacional. És l´època de les Big Bands: Benny Goodman, Artie Shaw, Count Basie, Duke Ellington i Glenn Miller.

Durant el anys 50 el swing sofreix la seva darrera variació amb el Rock and Roll, i durant els anys 60 el ball de parella cau en desús amb el naixement del Pop.

Durant els anys 80 comença quasi simultaneament a Estats Units i a Europa una corrent de recuperació del Lindy Hop. Grans ballarins de l´època, com en Frankie Manning, són rescatats de l´oblid i trasmeten a les noves generacions els seus coneixements.

Actualment hi ha festivals i escoles de swing a reu de tot el món i la Comunitat Hopper segueix creixent.